This is Radio Nowhere…

Feliç Dia d’Acció de Gràcies! Festa americana on les hi hagi, competeix en importància amb el Nadal, i potser fins i tot el guanya. És temps d’estar amb la família i la gent ha fotut el camp tan ràpid com ha pogut. Els carrers d’Atlanta estan completament buits (fa una mica de por i tot), al campus mitja dotzena de persones (cap d’ells americà) i totes les botigues tancades tot el dia (això no passa mai mai).

Una mica d’història: el dia d’Acció de Gràcies va néixer al segle XVI, quan els colonitzadors anglesos van donar les gràcies als indis indígenes de Can Ianqui amb un gran àpat per ajudar-los a sobreviure un hivern especialment dur. La part maca del conte és l’ajuda i l’intercanvi cultural. La part lletja és que els colonitzadors es van carregar als indis poc després. Seguint la tradició (i ignorant la part lletja), les famílies es reuneixen en un sopar esplendorós i cadascú dona les gràcies per alguna cosa.

Com a part de la nostra integració a la cultura americana, nosaltres també teníem intenció de fer un sopar d’Acció de Gràcies… però sembla que la Claire em supera en despiste, perquè al final se’ns ha oblidat 😛 Així que ho deixem per demà mentre pensem què volem agrair… i vosaltres? per què donaríeu les gràcies? 😉

.

This is Radio Nowhere
is there anybody alive out there?

-> Radio Nowhere, by Bruce Springsteen

Hit somebody!…

Després del baseball, el football i el basket, només em quedava un esport per visitar a Can Ianqui: el hockey. I aquest s’emporta la palma.

L’espectacle (animació, entreteniment, espectacularitat) és igual que als altres esports. Però, a part del fet que de vegades és xungo seguir el disc, el hockey té dos aspectes que el fan diferent. El primer és que no és tan parat com la resta. Un partit consta de tres parts de 20 minuts però el rellotge no para, els canvis de jugadors són ràpids, i el disc va de dalt a baix constantment. El segon són les baralles, i n’hi ha de diferents tipus. Primer hi ha el mític entrepà contra el vidre (com a mínim, un per minut), després les petites baralles (cops de puny, empentes, forcejaments,… unes tres o quatre per partit) i després les baralles amb totes les lletres (una o dues per partit). En aquestes, els jugadors es treuen les proteccions i s’estomaquen fins que acaben a terra.

L’esport en sí té el seu què i, curiosament, és el que més va agradar a la colla que hem anat a tots els partits. I això que els Atlanta Thrashers van perdre. Però és evident que a la gent li interessava ben poc el resultat. I com es diu aquí, boys will be boys.

Altanta Thrashers Vs. Columbus Blue Jackets (però els de blau són els Thrashers)

Fight Time: proteccions i sticks per terra.

Hit somebody! was what the crowd roared
When Buddy the goon came over the boards
“Coach,” he’d say, “I wanna score goals”
The coach said, “Buddy, remember your role
The fast guys get paid, they shoot, they score
Protect them, Buddy, that’s what you’re here for”

-> Hit Somebody! (the Hockey Song), by Warren Zevon

Where amazing happens…

Una de les coses que feia anys que volia veure era un partit de la NBA en directe… i divendres passat finalment ho vaig aconseguir. Seguint la tendència del meu pare, gran fan dels Boston Celtics de Larry Bird, jo sóc fan dels Boston Celtics de’n Paul Pierce, però ara que sóc aquí, reservo un lloc per als Atlanta Hawks. A més, sent una colla d’espanyols, vam escollir el partit contra els Toronto Raptors, on juga l’extremeny José Calderon. Així que divendres al vespre, en mig d’un d’aquells diluvis que només cauen aquí, vam anar cap al Phillips Arena.

Tot i que estàvem a la grada més alta, la cosa es veia prou bé, i el partit va tenir tot l’espectacle que s’espera de la NBA: distraccions, jocs i premis per al públic, cheerleaders, música, chicken nuggets, i, el més important, bon bàsquet, sobretot per part dels Hawks, que van aconseguir la victòria amb bon joc i vàries jugades espectaculars. Com quan vas al Camp Nou i veus al Messi en directe i tant “a prop”, és igual de curiós venir al Phillips Arena i veure l’Al Horford en acció: tot un espectacle. La part negativa de la NBA és, sense dubte, el preu prohibitiu de les entrades. Una llàstima no poder venir més sovint…

Josh Smith, 2 punts

Harry the Hawk, en plena actuació a la mitja part

Where amazing happens
-> Everyday, by Carly Comando (Cançó de l’última campanya publicitària de la NBA)

Come on up for the rising…

Companys, ja tenim president! Després d’una llarga espera, a les 23:00 (hora Est) s’ha declarat que Barack Obama serà el 44è president de Can Ianqui. I per pallissa. I això bé es mereix un apunt una mica més llarg del normal.

Però anem per parts, començant per la campanya electoral, que ha estat de lo més pintoresca. S’ha discutit tant d’economia i sistema sanitari com de la roba de la Palin o el ja famós “Joe el fontanero” (que, al final, ni era lampista…). Els debats electorals s’han seguit moltíssim, i les xerrades i promeses han estat analitzades amb lupa. Les diverses tècniques per convèncer els electors incloïen anuncis televisius de fins a 30 minuts, portades de revistes, notícies als diaris cada dia, merchandising per tot arreu… i les temudes “robocalls”, trucades automàtiques que et fiquen el rollo electoral del candidat de torn. En els estats indecisos, hi havia gent que en rebia fins a 15 al dia.

No hi ha hagut dia de reflexió. Dilluns mateix, en McCain va fer campanya a 7 estats en 3 franges horàries diferents. El mateix dia d’eleccions, encara seguia la carrera. I, mentre no es fes a menys de 45 metres, es podia repartir propaganda al voltant d’un lloc electoral.

I arribat l’Election Day, unes cues impressionants per votar, problemes aïllats amb les màquines de vot, discussions sobre un sistema electoral arcaic, complex i de vegades injust o, com a mínim, poc acurat, i molts molts nervis i expectació… però, tal com deien aquest matí a la CNN, tothom orgullós de ser americà i fer una cua de fins a 4 hores si cal per poder exercir el seu dret patriòtic en tan assenyalat moment històric.

I és que en això tothom hi està d’acord: primer president afro-americà que s’haurà d’enfrontar a una crisi econòmica mundial, la lluita contra el terrorisme i un munt de reformes socials promeses. El repte dels americans era decidir per un canvi de mentalitat i la superació d’ideals obsolets o el seguiment de la mateixa línia de sempre… i sembla que al final s’han decidit pel canvi. Ara, a veure com ho fa el nou president…

P.S.: Georgia encara és republicana :-(… però el sud està canviant, tot arribarà 😛

Pati d'una casa aleatòria de Home Park, Atlanta

Come on up for the rising
Come on up, lay your hands in mine
Come on up for the rising
Come on up for the rising tonight

-> The Rising, by Bruce Springsteen

You know what college does for you?…

Aquesta setmana ha començat el període de matrícula per al semestre que ve a Tech. El procés en si és radicalment diferent al que hi ha a la UPC, i està resultant tant dramàtic com sempre (gràcies als cap-quadrats d’administració que no només creuen que no hi ha vida més enllà de les fronteres nacionals si no que a més es dediquen a perdre aleatòriament la documentació que enviem els estudiants i que ells ens exigeixen…). Però Can Ianqui sempre té alguna sorpresa divertida a punt, i aquesta vegada va arribar amb un correu electrònic presentant-me un sistema que no havia vist mai: Pick-A-Prof.

Pick-A-Prof és una pàgina web on et registres segons la universitat a la que estiguis estudiant i accedeixes a un munt d’informació que t’ajuda a muntar-te un horari raonable, planejar els estudis de cada semestre, intercanviar llibres amb altres estudiants i conèixer quins profes posen les millors notes i quins val més evitar (des d’avaluacions fetes per estudiants fins a l’historial de notes de cada profe proveït per la mateixa universitat). En definitiva, una comunitat d’estudiants per a estudiants amb finalitats pràctiques i efectives a l’hora de treure’t la carrera de la forma més econòmica i menys dolorosa possible. I no és una comunitat petita: està extesa a nivell nacional i ampliament utilitzada.Això sí, de pagament: $10 un any, $15 dos anys… o (gran oferta) tota la carrera per $40.

I la pregunta que sempre em ve al cap: funcionaria això a Espanya?

http://www.pickaprof.com/

.

You know what college does for you?
It makes you really smart, man

-> School Spirit Skit 1, by Kanye West