You live, you learn…

Hola gent,

l’aventura s’ha acabat. Torno a estar a Barcelona, jet lag superat, i de moment no hi ha previsió de tornar a Can Ianqui en molt de temps, així que ha arribat l’hora que Radio Atlanta tanqui la parada.

Només dir que he intentat anar explicant el que he viscut tant bé com podia, els moments bons i dolents, els fàcils i els difícils, les coses diferents i les que no canvien. M’he divertit, i vull agraïr a tots els que l’heu seguit i comentat, tant en públic com en privat, la paciència i constància. Sovint m’ha animat més del que penseu.

I els temes musicals? Alguns els tenia clars, altres han anat sorgint, algunes cançons han inspirat apunts i per a alguns apunts he hagut de googlejar per trobar una lletra adient. Aquesta última cançó, però, ja fa setmanes que la tinc reservada. No se m’acut cap de més encertada per tancar.

Així doncs, sort i salut! Ens veiem per Barcelona…

I com sempre, sigui on sigui, a seguir caçant el sol 😛

You live, you learn
You love, you learn
You cry, you learn
You lose, you learn
You bleed, you learn
You scream, you learn

-> You learn, by Alanis Morissette

Let’s go get lost…

Després d’uns dies per San Francisco, vam llogar un cotxe i vam agafar la carretera cap a l’est, direcció al parc nacional de Yosemite. Afortunadament, el cel va estar ben clar tots els dies, així que vam poder apreciar l’enormitat del parc durant el dia i gaudir del paisatge amb la llum de la lluna plena a la nit. Feia moltíssim que no veia tantes estrelles.

Vistes des de Nevada Fall

Sent època de desgel, les cascades del parc estaven en el millor moment i vam gaudir d’unes vistes espectaculars abans de tornar a San Francisco, aquesta vegada amb bon temps, i acabar el viatge a l’aeroport divendres a la nit. Dilluns al matí, aterrava a Barcelona.

I abans de marxar... el Golden Gate Bridge!

Road trippin’ with my two favorite allies
Fully loaded we got snacks and supplies
It’s time to leave this town, it’s time to steal away
Let’s go get lost anywhere in the U.S.A.
Let’s go get lost, let’s go get lost

-> Road Trippin’, by Red Hot Chili Peppers

… girls just wanna have fun

Després d’exàmens finals i mudances, toca una setmaneta a San Francisco i voltants amb una amiga de Barcelona. Tot just portem dos dies i mig aquí, però no hem parat ni una mica. A base de caminar, ja hem visitat des del barri hippie a Alcatraz i encara ens falta per veure.

Alamo Square, The Painted Ladies... i nosaltres!

San Francisco m’està encantant. És una ciutat molt diferent i amb moltes caractarístiques pròpies i úniques. Amb una població entre excèntrica i desvergonyida, es veu de tot pel carrer.

Alcatraz

Tot i que no ens està fent un temps radiant (combinem pluja fina amb rajos de sol ocasionals), no parem de buscar i trobar bones vistes i llocs interessants. De fet, el temps tristot va acompanyar perfectament la visita a l’antiga pressó d’Alcatraz. Ara ja pot millorar 😛

.

I come home in the morning light,
My mother says “When you gonna live your life right?”
Oh mother dear, we’re not the fortunate ones,
And girls, they wanna have fun,
Oh girls just wanna have fun.

-> Girls just wanna have fun, by Cyndi Lauper

Real life is so hard…

A Georgia Tech tenen una forma curiosa, però tremendament senzilla i efectiva, d’animar als estudiants durant les Dead i Finals Weeks: teca gratis. Diuen que és per donar energia i ànims, però si no vigiles, pot ser una bomba.

Midnight Breakfast

Per exemple, a la residència han donat sopar per tothom durant tres nits en aquestes dues setmanes. Ahir mateix hi va haver el Midnight Breakfast: barra lliure d’esmorzar per tothom de 10 a 12 de la nit. El més curiós d’aquest event però, es que els profes serveixen el menjar, i el president de Georgia Tech es passeja amb el davantal re-emplenant el suc de taronja a qui en necessiti (pels $400.000 l’any que cobra, jo també ho feia, és clar).

Software Security Final Exam?

Avui, en concepte d’examen final, tocava presentació de projectes a la meva classe de Software Security. Per celebrar-ho el profe ha portat pastís de formatge i xocolata per tothom. Els exàmens seran igual de difícils, però mira que és fàcil alegrar els alumnes…

.

Real life is so hard, we hide in the stars
Thats where our heads are, my head and your heart
This is a black out, don’t let it go to waste
This is a black out, I want to detonate

-> My poor brain, by Foo Fighers

Travelin’ light…

Quan vam entrar al pis, estava absolutament buit i ara portava força dies rumiant què coi faria amb el que hem comprat per emplenar-ho. Però no m’havia de preocupar massa, aquí les tenen totes pensades: yard sale.

Mercadillo a Tenth and Home

Dissabte al matí els residents que marxem aquest semestre ens instal·làvem darrera unes taules al pati, torrant-nos al sol i esmorzant dònuts, cortesia de l’organització, mentre els veïns que es queden passejaven pel mig buscant gangues. Torradores, joguines, llibres, despertadors, llums,… hi havia de tot. Unes hores després es convidava a tothom a pizza i el mercadillo es convertia en subhasta.

Servidora, venent... o no

Ens va sortir rodó: vam vendre els llits, la taula, les cadires, les olles i altres estris sense sortir de la residència i sense molts maldecaps (insolació de la Claire apart). M’encanta saber que no deixaré ben bé res aquí, i que tot el que necessito m’hi cap en una maleta…

.

Travelin’ light is the only way to fly.
Travelin’ light, just you and i.
A one way ticket to ecstasy,
Away on down, just follow me.
Travelin’ light is the only way to fly.

-> Travelin’ light, by Eric Clapton

… we’re gonna have a party

1 de la nit de dilluns. Fa escasos minuts que m’he adormit quan de sobte… “meeec! meeec! meeec!”. Obro els ulls mentre l’alarma d’incendis entra en bucle. M’aixeco i obro la porta de l’habitació alhora que la Claire obre la seva. Ens mirem, “They’ve got to be kidding“. Però no…

Jersei sobre el pijama, bambes, claus i cap al pati. “All the morons live in our building“, és el raonament lògic de la Claire. A aquestes hores de la nit, hi estic d’acord. Al cap i a la fi, no hi ha gaires més explicacions per la freqüència de gairebé dues alarmes al mes al nostre edifici durant aquest any (i cap incendi real).

Cap a la reunió de veïns... en pijama

Som una comunitat unida, els veïns de l’edifici A-B-C de la residència Tenth and Home de Georgia Tech: trobades multitudinàries a qualsevol hora del dia o la nit al pati, comentar la jugada, passejar, llegir i tornar a casa tots plegats quan, mitja hora després, el policia de torn confirma que el despistat de torn ha cremat les crispetes al microones i para l’alarma.

Hi ha coses que no trobaré a faltar 😛

.

Meet me at Mary’s place,
we’re gonna have a party

–> Mary’s Place, by Bruce Springsteen

Downtown, I feel your heartbeat…

Com era d’esperar, comença a faltar-me temps per veure coses pendents, així que obro la guia “50 Fun Things to See and Do in Atlanta” i em decideixo per una passejada de contrasts pel centre.

La primera parada és el Capitoli de Georgia, un edifici força gran, amb cúpula daurada i entrada imponent. Rodejat de jardins amb estàtues i plaques amb històries, el Capitoli reflexa el paper clau d’Atlanta en la lluita pel sud a la Guerra Civil, quan va ser arrasada completament i reconstruïda de nou, motiu d’orgull de la població local.

Georgia Capitol... i Estàtua de la Llibertat

I només creuar el carrer, el cantó contrari de la ciutat: The Underground. Centre comercial popular on els hi hagi, és un dels llocs d’Atlanta on m’he sentit observada… per ser blanca. Inspirat en la història ferroviària de la ciutat, The Underground és un curiós i fantàstic recull de restaurants, botigues i paradetes en un túnel subterrani amb decorat d’època.

The Underground

I lo de la història ferroviària? Atlanta era l’estació principal de la ruta Western-Atlantic, d’on pren el nom…

.

Downtown I feel your heartbeat
Smile now, it’s all that I need
‘cos I’ll be the one who loves you
And you are my downtown

–> Downtown, by Brainstorm

… e dois cabras pra jogar

L’any passat vaig començar a practicar capoeira. Després d’un any fantàstic en que em vaig aficionar moltíssim a aquesta barreja d’art marcial i dança brasilera, em vaig trobar que a Atlanta no hi havia una escola del meu grup, Abadá. El primer semestre vaig decidir no fer-hi res, però al tornar del Nadal em va entrar mono, i vaig apuntar-me a les classes que fa a Georgia Tech el grup Cordão de Ouro.

L’estil de capoeira varia una mica en cada grup, però tant els moviments bàsics com l’esperit són els mateixos, així que m’he proposat aprendre tant com puc mentre estic aquí.

Classe de Makulelê a GaTech

Tots els grups de capoeira tenen un event a l’any anomeat Batizado e troca de cordas, on els alumnes nous són “batejats” amb el seu nom de capoeira i els altres reben les cordes que certifiquen el seu nivell. Mestres convidats d’arreu del món fan classes i són uns dies d’activitat, aprenentatge, festa i diversió. Aquesta setmana és l’event aquí. A Barcelona, el batizado acaba el dia abans que jo torni, així que m’hauré d’esperar a l’any que ve.

Batizado Barcelona 2008

Tot i que ho he passat bé i m’ha permès mantenir-me en forma i refrescar els moviments, no hi ha res com la colla de Barcelona… sort i festa pel Batizado! i, especialment, amunt la generació de cruda-amarela! 😛

Batizado Barcelona 2008

Vou lhe dizer o que me alegra numa roda
de capoeira quando eu começo a tocar
três berimbaus: gunga, médio e uma viola
atabaque e pandeiro
e dois cabras pra jogar

–> Capoeria Abadá

It’s been a long time comin’…

Divendres, 6 de Març: després d’una setmana amb la tarja gràfica agonitzant, el meu portàtil es mor. A bones hores…

Dissabte, 7 de Març: em passo el dia al telèfon amb Dell. Tothom esta d’acord que està en garantia internacional, però ningú te clar qui m’ha d’atendre i crear la incidència. Després de passar per 5 departaments a Can Ianqui i un a Espanya, abandono. L’arreglaré quan torni.

Diumenge, 8 de Març: faig una comanda per internet d’un nou portàtil, un HP mini.

Dilluns, 9 de Març: rebo un e-mail, comanda cancel·lada. M’adono que el nom que havia donat per l’entrega (amb un cognom) no coincideix amb el de la tarja de crèdit (amb els dos cognoms). Torno a fer la comanda.

Dimarts, 10 de Març: rebo un e-mail, comanda refusada, truqui, si us plau. Truco, no accepten targes de crèdit internacionals. Ja ho podien posar a la web, això… Torno a fer la comanda, nom correcte, tarja americana.

Dimecres, 11 de Març: rebo un e-mail, comanda refusada, truqui, si us plau. El número de telèfon que els hi havia donat (el mòbil), no coincideix amb el que te el banc (el fixe). No entenc perquè coi ha de ser el mateix. Conferència a tres bandes HP-Bank of America-Alba. Quan tothom te clar que sóc qui dic ser, la cosa tira endavant. A la nit em deixen un missatge de veu, ordre parada, truqui, si us plau.

Dijous, 12 de Març: el número que m’han deixat per trucar es un contestador automàtic. Deixo uns quants missatges durant el dia.

Divendres, 13 de Març: aconsegueixo parlar amb el departament de verificacions. 16 minuts de xarrera amb l’operador simpàtic, que es dedica a practicar el seu espanyol amb mi. Encara no sé què s’havia de verificar, no em van demanar res. Comanda confirmada.

Dissabte i diumenge, 14-15 de Març: les imatges dels terminals del College of Computing (on faig feina mentrestant) son el pitjor que he vist mai, de golejada, en aspecte, funcionalitat, comoditat i velocitat. Mai més em queixaré del SuSe de la FIB. A més, al College fa fred i es incòmode.

Dimarts, 17 de Març: descobreixo que la PCera de l’Student Center (amb millors terminals i imatges) està oberta 24 hores. Després de 4 dies de ploure sense parar, surt el sol. Les coses van millorant…

Dijous, 19 de Març: el meu nou portàtil surt de fàbrica i l’envien… des de Shanghai.

Dilluns, 23 de Març: ja tinc joguina nova… mola 😛 . A treballar de nou!

HP mini MIE

It’s been a long time comin’, my dear
It’s been a long time comin’, but now it’s here

-> Long time comin’, by Bruce Springsteen

… a perfect angel in the snow

Tot i que tenia entès que al gener i al febrer és quan queia l’hivern de debò a Atlanta, la neu es va esperar al primer de març per aparèixer. A mig matí de diumenge la pluja va anar canviant poc a poc i cap al migdia estaven caient flocs al més pur estil nadalenc.

Camps del CRC & Maulding Residence Hall

Vaig sortir de casa a fer un volt pel campus, i anar veient en directe com els carrers, els arbres i els camps es tenyien de blanc. Molts estudiants van sortir també i ninots de neu van aparèixer a diversos racons del campus.

Servidora @ Tenth and Home

Tot i que la neu va aguantar només un parell de dies, m’ho vaig passar molt bé sortint al carrer en plena nevada. Ara ja pot venir el bon temps 🙂 .

.

I’d say you make a perfect
angel in the snow

->Angel in the snow, by Elliott Smith